Lluirà el sol com sempre
i com sempre
els carrers seran plens de gent atrafegada.
Els núvols creuaran com sempre el cel de sempre.
I com sempre la nit caurà lenta com sempre
sobre el teu cos ja fred, la teua pell callada.
Matèria d'ombra, Marc Granell, 1997-98
EL VIATGE DEFINITIU
...I jo mén aniré. I es quedaràn els ocells
cantant;
i restarà el meu hort, amb el seu verd arbre,
i amb els seu pou blanc.
Totes les vesprades, el cel serà blau i`plàcid;
i tocaran, com esta vesprada estàn tocant,
les campanes del campanari.
Es moriràn aquells que m'estimaren;
i el poble es farà nou cada any;
i en el racó aquell del meu hort florit i emblanquinat,
el meu esperit errarà, nostàlgic...
I jo me'n aniré; i estaré sol, sense llar, sense arbre
verd, sense pou blanc,
sense cel blau i plàcid...
I restaran els ocells cantant.
El conegueu bé veritat? Escrit cap a 1910