dijous, 24 de desembre de 2009

A posteriori obric un llibre de poesia a l'atzar, com m'agrada fer quan tinc una estona per a mi i...


CRAN I


Si voleu anar endavant

potser haureu d'anar endarrere,

perquè potser anar en darrere

significa anar endavant.

Al capdavall, tant se val:

el mar té compàs d'espera.



Eduard Sanahuja, 2005



Amb el llibre Compàs d'espera va guanyar el Premi Poesia Vicent Andrés Estellés

LES VACANCES

Deixar la pròpia pell seria una delícia´

un descans infinit, un instant de glòria.

Abandonar-se i veure com t'allunyes de tu,

sense mirar cap arrere, sense un gest de nostàlgia.


Quedaries llavors, lleuger i desvagat

com un vent molt petit que acarona les fulles,

en un lloc front al mar sense moure't ni riure,

mirant només les ones com una gavina absorta

i sentint en les venes caravanes de núvols.


Ho oblidaries tot amb tanta rapidesa

que podries pensar que el món està ben fet

i que la vida es motiu de joia i alabança.


I a poc a poc recobraries la salut perduda

després de tants anys de patir amb por i fàstic

l'única i més alta malatia: ser u mateix.



Marc Granell,1983-1990

Com sempre

Lluirà el sol com sempre

i com sempre

els carrers seran plens de gent atrafegada.

Els núvols creuaran com sempre el cel de sempre.


I com sempre la nit caurà lenta com sempre


sobre el teu cos ja fred, la teua pell callada.




Matèria d'ombra, Marc Granell, 1997-98





EL VIATGE DEFINITIU


...I jo mén aniré. I es quedaràn els ocells

cantant;

i restarà el meu hort, amb el seu verd arbre,

i amb els seu pou blanc.


Totes les vesprades, el cel serà blau i`plàcid;

i tocaran, com esta vesprada estàn tocant,

les campanes del campanari.


Es moriràn aquells que m'estimaren;

i el poble es farà nou cada any;

i en el racó aquell del meu hort florit i emblanquinat,

el meu esperit errarà, nostàlgic...


I jo me'n aniré; i estaré sol, sense llar, sense arbre

verd, sense pou blanc,

sense cel blau i plàcid...

I restaran els ocells cantant.



El conegueu bé veritat? Escrit cap a 1910



dilluns, 21 de desembre de 2009

Tía


Dedicado a mis dos sobrinas



¡Mi tiiiiaaaa...!


La verdad delante,

me salpica esta pureza

y me nutre más que el pan.

Frescor, frescura,

olita juguetona,

gusanito bailarín

de tu sonrisa.


¡Mi tiiiiaaaa....!


Felicidad extendida

al viento frente a mí,

tanta dulzura en la voz

abren un oscuro portón

en lo hondo.


¡Mi tiiiiaaaa...!


Chisporroteos en las pupilas,

chinchan y pinchan

risueñas las nieves

que las envuelven.


¡Cuánta claridad regalada!


y las onditas sobre la frente,

y la boquita frambuesa,

y las cejas alegres y profundas,

y las manitas perfectas...


y ¡cómo se mueve en el aire aburrido

y lo despierta!

sus gestos tan hermosos, tan humanos,

tan sinceros.


¡Mi tiiiiaaaa...!


y una lección más

de abrazos cariñosos,

y otra de besos agradecidos,

mi lista profesora de ternura.


¡Mi amor, mi alegría!


¡Mi sobriiinaaaa...!




Carcaixent,7 de abril de 2009

dissabte, 19 de desembre de 2009

Molt lentament

tot comença molt lentament
tot acaba molt lentament
lentament quan comença
comença a acabar
mentre va començant

...

jo ara ja vaig molt lentament
vaig córrer i no sabia que
en realitat anava dreta
a la fi de la carrera

...

jo ara vaig molt lentament
i no sé si comence o acabe
no sé on estic o quan em queda
ni on vaig ni que passarà
sols sé que no sé res
i vaig molt lentament

...

pensava que açò s'acabava
i just començava
pensava estava prop
i m'allunyava
pensava que tot havia passat
i podria no haver començat
en tinc sospites
encara que de vegades pense ja
en la fi intermitentment
estarà començant la visió
del principi i la fi
en l' interval d'una nova
oportunitat vital

diumenge, 4 de gener de 2009

Per obrir boca: un poema de Juan Ramón

LA MEMORIA

¡Qué tristeza este pasar

el caudal de cada día

-¡vueltas arriba y abajo!-

por el puente de la noche

-¡vueltas abajo y arriba!-

al otro sol!

al otro sol!

¡quien supiera

dejar el manto,contento,

en las manos del pasado;

no mirar más lo que fue;

entrar de frente y gustoso,

todo desnudo,en la libre

alegría del presente!


POESÍA (1917-1923)


Com vegeu no hi ha com buscar les paraules d'un gran poeta per a transformar un espai mort,blanc, buit en un lloc i un minut encisadors i enlluernar-nos voluntariament amb tota la llum que irradien les seves paraules . Vos recomane llegir o rellegir aquest gran poeta, retrovar-lo des d'aquest temps nostre

Done gràcies

Comence una nova aventura llançant aquestes paraules a un nou univers quasi desconegut per a mi però amb el convenciment que prompte serà un lloc familiar on podré navegar i gaudir com tants altres que en van al davant i en canten les excelències.Abans de començar aquest repte vull donar les gràcies a un tutor excepcional i pacient que generosament ha fet posible que vaja a començar esta aventura.