tag:blogger.com,1999:blog-21832075734788696302024-03-07T20:51:15.610-08:00Taronja en bocaSegishttp://www.blogger.com/profile/08866686704628589503noreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-2183207573478869630.post-86958025740824482662009-12-24T01:36:00.000-08:002009-12-24T01:47:01.742-08:00<div>A posteriori obric un llibre de poesia a l'atzar, com m'agrada fer quan tinc una estona per a mi i...</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>CRAN I</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>Si voleu anar endavant</div>
<br /><div>potser haureu d'anar endarrere,</div>
<br /><div>perquè potser anar en darrere</div>
<br /><div>significa anar endavant.</div>
<br /><div>Al capdavall, tant se val:</div>
<br /><div>el mar té compàs d'espera.</div>
<br /><div> </div>
<br /><div> </div>
<br /><div> Eduard Sanahuja, 2005</div>
<br /><div> </div>
<br /><div> </div>
<br /><div>Amb el llibre Compàs d'espera va guanyar el Premi Poesia Vicent Andrés Estellés</div>Segishttp://www.blogger.com/profile/08866686704628589503noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2183207573478869630.post-47855119363408897472009-12-24T00:54:00.000-08:002009-12-24T01:03:20.278-08:00LES VACANCES<div>Deixar la pròpia pell seria una delícia´</div>
<br /><div>un descans infinit, un instant de glòria.</div>
<br /><div>Abandonar-se i veure com t'allunyes de tu,</div>
<br /><div>sense mirar cap arrere, sense un gest de nostàlgia.</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>Quedaries llavors, lleuger i desvagat</div>
<br /><div>com un vent molt petit que acarona les fulles,</div>
<br /><div>en un lloc front al mar sense moure't ni riure,</div>
<br /><div>mirant només les ones com una gavina absorta</div>
<br /><div>i sentint en les venes caravanes de núvols.</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>Ho oblidaries tot amb tanta rapidesa</div>
<br /><div>que podries pensar que el món està ben fet</div>
<br /><div>i que la vida es motiu de joia i alabança.</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>I a poc a poc recobraries la salut perduda</div>
<br /><div>després de tants anys de patir amb por i fàstic</div>
<br /><div>l'única i més alta malatia: ser u mateix.</div>
<br /><div> </div>
<br /><div> </div>
<br /><div> Marc Granell,1983-1990</div>Segishttp://www.blogger.com/profile/08866686704628589503noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2183207573478869630.post-66607425477938414852009-12-24T00:12:00.000-08:002009-12-24T00:45:15.491-08:00Com sempre<div>Lluirà el sol com sempre</div>
<br /><div>i com sempre</div>
<br /><div>els carrers seran plens de gent atrafegada.</div>
<br /><div>Els núvols creuaran com sempre el cel de sempre.</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>I com sempre la nit caurà lenta com sempre</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>sobre el teu cos ja fred, la teua pell callada.</div>
<br /><div> </div>
<br /><div> </div>
<br /><div> </div>
<br /><div> Matèria d'ombra, Marc Granell, 1997-98</div>
<br /><div> </div>
<br /><div> </div>
<br /><div> </div>
<br /><div> </div>
<br /><div>EL VIATGE DEFINITIU</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>...I jo mén aniré. I es quedaràn els ocells</div>
<br /><div> cantant;</div>
<br /><div>i restarà el meu hort, amb el seu verd arbre,</div>
<br /><div>i amb els seu pou blanc.</div>
<br /><div> </div>
<br /><div> Totes les vesprades, el cel serà blau i`plàcid;</div>
<br /><div>i tocaran, com esta vesprada estàn tocant,</div>
<br /><div>les campanes del campanari.</div>
<br /><div> </div>
<br /><div> Es moriràn aquells que m'estimaren;</div>
<br /><div>i el poble es farà nou cada any;</div>
<br /><div>i en el racó aquell del meu hort florit i emblanquinat,</div>
<br /><div>el meu esperit errarà, nostàlgic...</div>
<br /><div> </div>
<br /><div> I jo me'n aniré; i estaré sol, sense llar, sense arbre</div>
<br /><div>verd, sense pou blanc,</div>
<br /><div>sense cel blau i plàcid...</div>
<br /><div>I restaran els ocells cantant.</div>
<br /><div> </div>
<br /><div> </div>
<br /><div> El conegueu bé veritat? Escrit cap a 1910</div>
<br /><div> </div>
<br /><div> </div>
<br /><div> </div>Segishttp://www.blogger.com/profile/08866686704628589503noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2183207573478869630.post-69146258248604545062009-12-21T13:36:00.000-08:002009-12-21T14:11:12.480-08:00Tía<div> </div>
<br /><div>Dedicado a mis dos sobrinas</div>
<br /><div> </div>
<br /><div> </div>
<br /><div><strong>¡Mi tiiiiaaaa...!</strong></div>
<br /><div> </div>
<br /><div>La verdad delante,</div>
<br /><div>me salpica esta pureza</div>
<br /><div>y me nutre más que el pan.</div>
<br /><div>Frescor, frescura,</div>
<br /><div>olita juguetona,</div>
<br /><div>gusanito bailarín </div>
<br /><div>de tu sonrisa.</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>¡Mi tiiiiaaaa....!</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>Felicidad extendida</div>
<br /><div>al viento frente a mí,</div>
<br /><div>tanta dulzura en la voz</div>
<br /><div>abren un oscuro portón</div>
<br /><div>en lo hondo.</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>¡Mi tiiiiaaaa...!</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>Chisporroteos en las pupilas,</div>
<br /><div>chinchan y pinchan</div>
<br /><div>risueñas las nieves</div>
<br /><div>que las envuelven.</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>¡Cuánta claridad regalada!</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>y las onditas sobre la frente,</div>
<br /><div>y la boquita frambuesa,</div>
<br /><div>y las cejas alegres y profundas,</div>
<br /><div>y las manitas perfectas...</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>y ¡cómo se mueve en el aire aburrido</div>
<br /><div>y lo despierta!</div>
<br /><div>sus gestos tan hermosos, tan humanos,</div>
<br /><div>tan sinceros.</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>¡Mi tiiiiaaaa...!</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>y una lección más</div>
<br /><div> de abrazos cariñosos,</div>
<br /><div>y otra de besos agradecidos,</div>
<br /><div>mi lista profesora de ternura.</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>¡Mi amor, mi alegría! </div>
<br /><div> </div>
<br /><div>¡Mi sobriiinaaaa...!</div>
<br /><div> </div>
<br /><div> </div>
<br /><div> </div>
<br /><div> Carcaixent,7 de abril de 2009</div>Segishttp://www.blogger.com/profile/08866686704628589503noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2183207573478869630.post-949102594908260252009-12-19T13:11:00.000-08:002009-12-21T12:34:42.886-08:00Molt lentamenttot comença molt lentament<br />tot acaba molt lentament<br />lentament quan comença<br />comença a acabar<br />mentre va començant<br /><br />...<br /><br />jo ara ja vaig molt lentament<br />vaig córrer i no sabia que<br />en realitat anava dreta<br />a la fi de la carrera<br /><br />...<br /><br />jo ara vaig molt lentament<br />i no sé si comence o acabe<br />no sé on estic o quan em queda<br />ni on vaig ni que passarà<br />sols sé que no sé res<br />i vaig molt lentament<br /><br />...<br /><br />pensava que açò s'acabava<br />i just començava<br />pensava estava prop<br />i m'allunyava<br />pensava que tot havia passat<br />i podria no haver començat<br />en tinc sospites<br />encara que de vegades pense ja<br />en la fi intermitentment<br />estarà començant la visió<br />del principi i la fi<br />en l' interval d'una nova<br />oportunitat vitalSegishttp://www.blogger.com/profile/08866686704628589503noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2183207573478869630.post-84244556364689331112009-01-04T09:02:00.000-08:002009-01-04T09:24:12.539-08:00Per obrir boca: un poema de Juan Ramón<div>LA MEMORIA</div>
<br /><div>¡Qué tristeza este pasar</div>
<br /><div>el caudal de cada día</div>
<br /><div>-¡vueltas arriba y abajo!-</div>
<br /><div>por el puente de la noche</div>
<br /><div>-¡vueltas abajo y arriba!-</div>
<br /><div>al otro sol!</div>
<br /><div> al otro sol!</div>
<br /><div> ¡quien supiera </div>
<br /><div>dejar el manto,contento,</div>
<br /><div>en las manos del pasado;</div>
<br /><div>no mirar más lo que fue;</div>
<br /><div>entrar de frente y gustoso,</div>
<br /><div>todo desnudo,en la libre</div>
<br /><div>alegría del presente!</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>POESÍA (1917-1923)</div>
<br /><div> </div>
<br /><div>Com vegeu no hi ha com buscar les paraules d'un gran poeta per a transformar un espai mort,blanc, buit en un lloc i un minut encisadors i enlluernar-nos voluntariament amb tota la llum que irradien les seves paraules . Vos recomane llegir o rellegir aquest gran poeta, retrovar-lo des d'aquest temps nostre</div>Segishttp://www.blogger.com/profile/08866686704628589503noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2183207573478869630.post-78636639917265315062009-01-04T08:51:00.000-08:002009-01-04T09:01:24.284-08:00Done gràciesComence una nova aventura llançant aquestes paraules a un nou univers quasi desconegut per a mi però amb el convenciment que prompte serà un lloc familiar on podré navegar i gaudir com tants altres que en van al davant i en canten les excelències.Abans de començar aquest repte vull donar les gràcies a un tutor excepcional i pacient que generosament ha fet posible que vaja a començar esta aventura.Segishttp://www.blogger.com/profile/08866686704628589503noreply@blogger.com0