dijous, 24 de desembre del 2009

LES VACANCES

Deixar la pròpia pell seria una delícia´

un descans infinit, un instant de glòria.

Abandonar-se i veure com t'allunyes de tu,

sense mirar cap arrere, sense un gest de nostàlgia.


Quedaries llavors, lleuger i desvagat

com un vent molt petit que acarona les fulles,

en un lloc front al mar sense moure't ni riure,

mirant només les ones com una gavina absorta

i sentint en les venes caravanes de núvols.


Ho oblidaries tot amb tanta rapidesa

que podries pensar que el món està ben fet

i que la vida es motiu de joia i alabança.


I a poc a poc recobraries la salut perduda

després de tants anys de patir amb por i fàstic

l'única i més alta malatia: ser u mateix.



Marc Granell,1983-1990

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada