dijous, 24 de desembre del 2009

Com sempre

Lluirà el sol com sempre

i com sempre

els carrers seran plens de gent atrafegada.

Els núvols creuaran com sempre el cel de sempre.


I com sempre la nit caurà lenta com sempre


sobre el teu cos ja fred, la teua pell callada.




Matèria d'ombra, Marc Granell, 1997-98





EL VIATGE DEFINITIU


...I jo mén aniré. I es quedaràn els ocells

cantant;

i restarà el meu hort, amb el seu verd arbre,

i amb els seu pou blanc.


Totes les vesprades, el cel serà blau i`plàcid;

i tocaran, com esta vesprada estàn tocant,

les campanes del campanari.


Es moriràn aquells que m'estimaren;

i el poble es farà nou cada any;

i en el racó aquell del meu hort florit i emblanquinat,

el meu esperit errarà, nostàlgic...


I jo me'n aniré; i estaré sol, sense llar, sense arbre

verd, sense pou blanc,

sense cel blau i plàcid...

I restaran els ocells cantant.



El conegueu bé veritat? Escrit cap a 1910



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada